Se ha tenido que llegar a un límite de pánico, para que Europa se uniera en tomar una primera medida para salvar el sistema financiero: capitalizar los bancos y garantizar los préstamos interbancarios.
El sistema financiero es el motor que hace funcionar la economía capitalista. En él se canaliza el ahorro que genera el país y facilita el trasvase a las empresas, instituciones y economías domésticas deficitarias.
Es de esperar que esta medida genere confianza, al ahorrador y en definitiva a los mercados, para superar el crash en qué estamos inmersos.
Ahora bien, ¿Es posible evitar los malos augurios que pronostican nuestros políticos y tertulianos para el año 2009 y 2010?
Por supuesto, se trata de hablar menos y actuar con nuevas decisiones que aporten rápidos beneficios a la sociedad:
- Precisamos de nuevos macro-planes para que las empresas mantengan y creen puestos de trabajo.
- Precisamos macro-planes para la clase media, la más perjudicada.
- Precisamos que sigan bajando intereses para defender nuestros hogares y que el consumo no disminuya.
- Al sistema financiero se le debe exigir que aplace embargos y renueve créditos con intereses mínimos.
En definitiva, es necesario crear un clima de tranquilidad para no tener que enfrentarnos a estos annus horribilis que están pronosticando los que hasta ahora decían que no había crisis.
Josep Bonfill Plana 
Amigo José,
Cada vez me gustan más tus comentarios en este blog, porque, a mi pesimisto, tu pones tu optimismo ( ojo, no hablo del optimismo patológico de Zapatero), sino del que se sustenta de tu experiencia, tocando en el suelo.
Con todo, pienso que la recesion no nos la quita nadie, que será tanto más corta cuanto más rapidamente se genere confianza y se traslade a las familias y empresas la gran liquidez que se ha insuflado en el sistema financiero. Esto llevará un tiempo, porque la gente está muy, pero que muy escamada.
Un abrazo.
Juan Manuel
Buenas tardes a todos,
Viendo los planes que ha propuesto el candidato a la presidencia de EEUU, Barack Obama, propondría al Sr. Josep Bonfill presidente!!
En primer lloc Josep felicitats pel blog, i en segon uns comentaris i un parell de reflexions personals per el proper 2009.
És un fet que el nostre sistema financer té una solidesa que molts països voldrien, però també és cert com tu dius Josep que l’economia anomenada real (pimes, autònoms i famílies) no té en bona part d’elles una solidesa similar , i no és fàcil que les ajudes al sistema financer puguin arribar finalment a l’esmentada economia real, per tant ens espera un 2009 certament complicat.
La correcta regulació del nostre sistema financer, al meu entendre, i al menys fins ara demostrada, be per l’encert dels diversos governadors, o be per la passada experiència de les crisis bancàries dels 70 i 80, on pel que sembla varen aprendre la lliçó, de tota manera s’ha de suposar que dels anomenats d’enginyers financers, per no anomenar-los d’altre manera, ni han als EE.UU., però presumptament n’hi han també a Espanya, i aquí som de procedència llatina, o sigui “feta la llei, feta la trampa”, A mi personalment m’és difícil de creure que aquí som més honrats que ningú, per tant i lamentablement “algun pufo” apareixerà.
En un altre ordre, i retornant a l’anomenada economia real, del no es parla gens és dels efectes de la retallada general de la cobertura les assegurances de crèdit, cosa que lamentablement veurem també al 2009.
Apart de l’efecte econòmic del augment de les primes de cobertura, s’ha de considerar que la retallada de les cobertures afectarà irremediablement a les xifres de vendes de les empreses, tot i que sempre hi ha agosarats que consideren que la xifra de facturació és una fi en si mateixa i no un camí per arribar als resultats, tots sabem que al final, vendre amb risc incontrolat, i a mig termini és un mal assumpte, però de la mateixa manera no és gens fàcil trobar l’equilibri que és risc controlat o no, i la necessitat de vendre en moments de caiguda de les vendes pot fer entrar en riscos excessius, i veure’s arrossegat en l’espiral de concursos de creditors que dissortadament ens anem trobant.
També cal considerar si les companyies de cobertura seguiran essent solvents per cobrir les indemnitzacions a realitzar, i si la seva regulació és de la mateixa qualitat que la que moment està demostrant el sistema financer espanyol.
Hola Xavier, gràcies per llegir-me.
Sempre segueixo els teus articles, per tant per mi és un honor que em facis aquest comentari i ampliïs de forma tan encertada el meu post.